divendres, 2 de juny de 2017

TEATRE DE TITELLES

El Petit Cavaller "Teatre de titelles" d’extraescolars ens han preparat un vídeo resum de les activitats que han realitzat amb el cicle infantil durant aquest curs. 

Moltes gràcies per l'esforç i dedicació!

Gràcies a tots/es per ser-hi i desitgem que us agradi:


divendres, 23 de desembre de 2016

LA FARÀNDULA D'INTERNET


Resultado de imagen de xarxas sociales
Que Internet va arribar per quedar-se, és una realitat. Que tothom consulta a “Sant Google” per buscar qualsevol tipus d’informació, és una realitat. Que la realitat supera la ficció del seu llibre “1984”, també és una realitat… Vivim actualment en una era digital i tecnològica on ens podem comunicar amb qualsevol persona sigui on sigui, estigui on estigui, sigui el moment que sigui. Avui dia podem utilitzar les xarxes socials per estar en contacte amb altres persones,  seguir a amics, a “amics” (sí, aquells que et fan una sol•licitud d’amistat i quan passen pel teu costat ni et saluden…) i fins i tot persones a les que admirem per la seva faceta artística,  humanitària, filosòfica… Tenim Twitter, Facebook, Instagram, Whatsapp, Youtube i no sé ni quantes xarxes més.… Però quin ús estem fent de les xarxes socials? I no parlo només dels joves o els adolescents, sinó també de nosaltres, els adults. Perquè evidentment són eines que tenim al nostre abast i que ens faciliten el nostre dia a dia, que ens apropen als altres... però, de debò ens apropen tant? Si ens paréssim a analitzar-ho, quantes hores al dia passem connectats a aquestes xarxes? Quantes estones “parlant” amb algú que potser tenim pràcticament al costat quan seria més pràctic quedar, prendre una infusió o una cervesa i compartir cara a cara el que volem realment compartir? O senzillament trucar i xerrar si realment és tan urgent?

Tinc un amic que diu que a les xarxes socials només hi ha dos tipus de persones: els exhibicionistes i els voyeurs. Crec que té raó, i jo mateixa estic a totes dues bandes, de vegades mostro i de vegades miro… però amb quin objectiu veritable? El de passar l’estona i entretenir-nos? El de no pensar? El de xafardejar? El de mirar les vides d’altres per no mirar la nostre pròpia? O potser ni ens ho hem plantejat? Perquè avui dia podem saber el que ha menjat la veïna, el que ha comprat l’amiga, el viatge que s’està fotent el company de treball, el que pensa aquella persona a qui trobes a faltar… Mirem i admirem el que fan els altres, podem arribar a saber en temps real amb qui estan, on són, què fan…i així ens fem una imatge idíl•lica de l’altre; perquè evidentment no mostrarem el que pot no agradar, això ho deixem per la realitat. Només mostrem el que volem mostrar, nosaltres triem, com si la nostre pròpia ombra no existís. Venem les nostres vides, comprem estereotips inassolibles que idealitzem, ens creiem i creem una realitat edulcorada, i de vegades, quan mirem cap a nosaltres sentim un immens buit perquè no som ni tenim el que ens mostren les xarxes de la resta del món, aquell muntat a base de “postureo”, filtres i retocs diversos. I com qui no vol cosa, de sobte, la pròpia xarxa et va recomanant altres pàgines, et suggereix amistats, blogs,… com el “Gran Hermano” que és. I és que ens té ben clitxats: sap el que consumim, les nostres preferències, gustos, aficions,… i així seguim enganxats i connectats a més temps de desconnexió amb la realitat i de nosaltres mateixos. 

I és que Internet, i com a conseqüència les xarxes socials, no té límit. El límit l’hem de marcar amb criteri nosaltres mateixos, no només en quant al temps que emprem en elles, sinó també a què mostrem als altres. I aquí sí que som els adults els que hi tenim molt a reflexionar i dir. Si exposem constantment la nostra vida personal a la gran faràndula d’Internet, on queda la privacitat, la intimitat, i l’encant dels moments entre les persones? Hi ha una frase que deia quelcom semblant a “deixa d’amoïnar-te per allò que dius als teus fills, ja estan veient en tot moment allò què fas”. Quantes vegades els hi diem als nostres fills que no abusin de les noves tecnologies, quan ells són merament un reflex del que fem nosaltres? Això no vol dir que Internet i les xarxes socials siguin bones o dolentes, tot depèn com sempre, de l’ús que en fem d’elles, i de ser conscients que ens adonem o no, poden arribar a ser addictives.

Crec que a tots ens agrada agradar, i no crec que això sigui dolent. El que crec que sí és nociu és la necessitat que tenim d’agradar, de ser aprovats, de que ens pugi l’autoestima amb el comentari d’aquest o l’altre, quan en realitat només la nostre pròpia percepció i visió de nosaltres mateixos és la que ens empetiteix o ens fa grans.
Que la tecnologia és un avenç, és una realitat. Però que no pot substituir les mirades, els gestos, les olors, les rialles, de l’altre… també és una realitat.  I ara tu tries, vols que seguim connectats només virtualment o quedem a prendre alguna cosa?


/ Susanna Mateu


Bon Nadal i  Feliç 2017!!!

dilluns, 5 de desembre de 2016

MATÍ SOLIDARI

El pròxim dia 17 de desembre es farà la Marató de TV3, per aquest motiu, l’AMPA vol participar activament i és per això que hem pensat en un matí solidari de TALLERS, JOCS INFANTILS i ESMORZAR per als nens.   

A l'hora, hi haurà un MERCAT SOLIDARI, és aquí on demanem la gran col·laboració de tothom, necessitem que ens porteu tot allò que ja no feu servir, o que simplement vulgueu fer aportació (llibres, objeCtes, roba, xandalls del cole...) i nosaltres ho posarem a la venda en el mercat. (Les aportacions al mercat es podran fer divendres 16 a la tarda i dissabte al matí).

D'altra banda us convidem a passar el dia amb nosaltres, i mentre els petits s'ho passen d'allò més bé jugant i participant, els grans us podeu fer un tomet pel mercat i comprar un detallet per aquest Nadal, alguna cosa que sempre pot fer falta o simplement allò que us agradi o cridi l’atenció!!!

D'aquesta manera tota la recaptació que aconseguim serà entregada íntegrament a la Marató de TV3.

Vine i aporta el teu granet de sorra, no costa res ser sol·lidari, i és un petit gest molt GRAN!


dijous, 29 de setembre de 2016

ARTESANS DE L'EDUCACIÓ

Benvolgudes famílies, 

Un any més l'Escola de Pares i Mares del Penedès us ofereix un espai d’aprenentatge i d’inspiració per a totes les persones que tenen més influència en la l’educació dels infants o adolescents: els pares i les mares.

Un espai per a créixer i adquirir noves competències, així com també millorar les ja existents, per a poder capacitar a les noves generacions amb eines emocionalment ecològiques per a la recerca de solucions davant els reptes que la vida els planteja.   

Un espai on els pares i les mares puguin trobar recursos per ajudar als seus infants o adolescents a desenvolupar-se d’una manera integradora (cost, ment, emoció) i poder construir una societat més sostenible i equilibrada

Matrícula oberta del curs anual "Artesans de l’Educació".

Sessions:
Dissabtes al matí, de 9:30 a 12:30h.

Calendari:
15 d’octubre, 12 de novembre, 17 de desembre, 14 de gener, 11 de febrer, 11 de març, 8 d’abril i 6 de maig.

Formadora:
Eva Garcia, Coach i Formadora de la Fundació Àmbit, Institut d’Ecologia Emocional.

Lloc:
Sala situada al Carrer Migdia de l'edifici de la Societat la Principal “El Casal”.

Preu:
50 euros per persona.
Descompte 10% associats escola PiM i Societat la Principal.
Descompte 10% pel segon membre de la parella.

En el cas de que necessiteu servei de cangur, informeu-vos, doncs estan mirant possibilitats.

Us adjuntem el formulari d'inscripció : https://goo.gl/forms/7fuofAsYMBSx1qUJ3

Cal emplenar la butlleta de manera online i envia-la juntament amb el resguard del pagament a l'adreça e lectrònica: escolapim@gmail.com, com a màxim  el dia 10 d'octubre de 2016. 


Podeu consultar totes les activitats programades en el BLOG, us convidem a fer-vos subscriptors i així no us perdeu cap notícia: Escola de Pares i Mares del Penedès

dimarts, 13 de setembre de 2016

LA VIDA UNA UNIVERSIT@RT


Quina millor Universitat que la mateixa vida? La vida ens parla constantment i ens posa reptes als que hem de donar les millors respostes possibles. Viure és un do, la nostra més gran oportunitat. Som afortunats perquè podem deixar un llegat lluminós a les futures generacions, un llegat ple d'estima i sensibilitat per tot allò que és viu. Els adults eduquem a partir de la influència, a partir d'allò que fem amb nosaltres mateixos. És el nostre posicionament enfront allò que ens esdevé, són les nostres repostes les que els ensenyen. Què hem après en el nostre pelegrinatge? Quins mots hem capdellat? Quines emocions hem compartit? Quant d'amor hem regalat?

De tot això i molt més en parlarem en la conferència."​La Vida, una Universit@​rt"​

Ponent: Jaume Soler i Lleonart 
Dia:  Dijous 22 de setembre de 2016
Hora: 20:30h. 
Lloc: Sala d’actes Consell Comarcal de l'Alt Penedès 
Carrer d'Hermenegild Clascar, 1-3  (08720) Vilafranca del Penedès
Activitat gratuïta. Sense inscripció prèvia.

dimecres, 22 de juny de 2016

TEMPS PER TORNAR A SER INFANTS!

Vivim en un moment on tot són presses, anar corrent amunt i avall, de programacions i més programacions d’activitats i coses a fer, clicks que verifiquen que l’altre persona ha rebut el nostre missatge, impaciència per la resposta que volem que sigui immediata, córrer perquè fem tard, no tenim temps a perdre, planificacions a curt, mig i llarg termini…..i allà hi són els nostres infants que es van impregnant d’aquest boig món dels adults…. Ells i elles, que gaudeixen de cada instant com si fos únic –i com en són de savis-, que es recreen en el camí aturant-se en cada flor, en cada formiguer, a mirar i admirar la forma dels núvols, de sentir el vent als seus cabells i als seus rostres, mira com faig la roda, mira aquesta voltereta, que ens ensenyen el magnífic art d’aturar-se i gaudir…

L’estiu està ja arribant, les classes a punt de finalitzar, les vacances tot just començaran. És un temps que convida a estar a l’aire lliure més que qualsevol altre estació de l’any, on algunes famílies aprofiten per relaxar-se, altres per viatjar i gaudir de grans i noves aventures, de deixar el rellotge a la tauleta o no, d’aprofitar la calor per remullar-se….i sovint és l’únic temps que realment juguem, desconnectem de la nostra rutina, ens apropem més a ells/es i connectem a un nivell molt necessari… Són molts els experts que parlen del joc lliure com a peça clau en el desenvolupament integral de l’infant, que ens parlen de com s’estableixen connexions amb la creativitat, la resolució de problemes, l’aprenentatge de papers socials, de com practiquen les habilitats socials … i es parla de la importància del joc espontani, el no controlat pels adults, aquell en el que aprenen i es diverteixen de debó. I nosaltres els adults, on ens situem? Us heu observat mai en el màgic moment que sembla que res més que ells/es i el seu joc existeixen, on som nosaltres els adults si mirant-nos- ho des de fora observant i controlant que no es facin mal, intervenint en el seu joc i dirigint-lo, o deixant-los fer? No dic que haguem d’intervenir en el seu meravellós i sagrat espai-moment de joc no, perquè aquest és necessari, només faig la reflexió que potser més sovint del que són els dies d’estiu, caldria deixar que siguin ells que ens tornin a ensenyar que el joc no ha de tenir cap objectiu en concret més que el de gaudir, doncs si només ens fixem en les grans qualitats del joc potser caurem en l’error d’intervenir i pautar massa un àmbit que no pot deixar de banda la vessant més purament lliure i creativa. El joc entre infants-pares/mares és un tàndem tan necessari pels nostres fills/es com per a l’adult. Es crea un vincle que perdurarà tota la vida, moments on tot és possible, on els adults aparquem el telèfon, les presses, els plans, i ens apropem de debó als seus ulls, mirem amb la seva mirada, caiem, riem entre nosaltres, de nosaltres mateixos, ballem, cantem, ens deixem anar, ens relaxem i gaudim amb tots els sentits. Aquests moments us ben asseguro que són tresors que perduraran en la seva i la nostre memòria, en els nostres cors i ànimes siguem com siguem de petits o grans. I és que són com fotogrames de complicitat veritable, són pura màgia que no podem deixar-nos perdre…. Moments per a tornar a ser infants amb ells/es….Us convido a que ho proveu no només a l’estiu, sinó una estoneta cada dia de les nostres vides… i tu…. ja jugues? No esperis més, que ells/es deixaran un dia de ser infants...

BON ESTIU!!!

dimecres, 10 de febrer de 2016

CONVOCATÒRIA PER POSAR EN MARXA EL PROJECTE DE L'HORT A L'ESCOLA EL CASTELLOT


Benvolgudes famílies,

A la darrera Assemblea de l'Ampa, al mes de novembre, es van plantejar alguns dels objectius que teníem marcats per aquest curs d'enguany 2015/16.

Un dels mateixos era el muntatge d'una petita zona al pati de parvulari destinada com a "HORT ESCOLAR". Després de mirar i remirar, hem fixat el proper dissabte 27 de febrer per a fer-lo possible. És per aquest motiu que us animem que us apropeu aquell dia a l'escola amb els vostres fills/es i que vinguin també ells/es a fer-lo possible. Ens agradaria que fos una acte totalment familiar amb un tarannà cooperatiu. Porteu les eines que tingueu a mà: cubells, pales, rasclets,.. La convocatòria serà a les 10h i quan acabem, l'Ampa hi posarà algun refrigeri i pica-pica.

Lligat a aquest acte, sorgeix un altre que també vam donar a conèixer a l'Assemblea: la creació d'una "BORSA DE VOLUNTARIAT" que ens aporti mans, idees i maneres de fer conjuntament i que vulguin col.laborar en dur a terme algunes de les fites que ens anem marcant. Així que si és el vostre cas, voleu ajudar la Junta en activitats puntuals i no sabeu com, aquesta és una magnífica oportunitat!!!! Ens envieu un mail a ampacastellot@gmail.com o deixeu un paperet amb les vostres dades a la bústia física que té l'Ampa a la porta de l'escola.




BENEFICIS DE TENIR UN HORT ESCOLAR

"Segons un estudi de la Royal Horticultural Society, els horts escolars milloren la intel·ligència dels nens, ajudant-los a desenvolupar diferents habilitats que els permeten enfrontar-se a la vida en el FUTUR, milloren la comprensió del llenguatge i les matemàtiques, els coneixements científics, les relacions socials, l’estat i habilitats físiques, la conducta i el sentit de la responsabilitat, beneficis que no es poden obviar i pel que aquesta societat britànica anima que tots els col·legis i escoles comptin amb un jardí o hort escolar com a part de l’educació."

Més informació: JORNAL.CAT